Lluitar no és delicte

Estem vivint un clima actual de repressió a l’Estat espanyol que ens recorda als temps de la dictadura franquista, on les nostres àvies i els nostres avis van iniciar la nostra lluita amb un esperit revolucionari que ens han transmès a nosaltres també.

Tenim com a precedent la detenció d’una quarantena de joves abertzales acusades de formar part de l’organització revolucionària Segi, que segons els tribunals espanyols es tractava del braç juvenil de la banda armada ETA. Aquestes detencions van ésser sense fonament i, com a compliment de la llei antiterrorista, es va retenir les joves durant tres dies incomunicades i varen patir diferents tortures per part de la policia. A més, els agents van intimidar-les perquè admetessin la seva militància, creant una falsa declaració on no podien expressar-se amb la total llibertat.

I fa gairebé un mes, la Policia Nacional espanyola es va dedicar a detenir diferents joves per simplement expressar la seva ràbia davant les injustícies socials i la despreocupació davant la mort dels polítics corruptes, que l’únic que fan és perpetuar el sistema i fer-lo inviolable. És normal que en un país on la mort d’una dona amb 13 càrrecs públics sigui més important que el desnonament de milers de persones i on és més greu expressar l’opinió públicament que robar milers de diners a la classe obrera les revolucionàries ens plantem i comencem a conscienciar a la gent que el problema no és un polític, sinó el seu sistema capitalista, que ens explota i ens oprimeix.

Durant la gran marxa del 22 de març es va detenir i posar en presó preventiva dos joves, en Miguel i l’Isma, per haver participat en les manifestacions i sense cap tipus de proves. A més, desenes de joves van ser detingudes i estan a l’espera del seu judici. Casos que també recorden ha passat amb totes les detingudes per Can Vies i en especial al Sergi, casteller que va passar setmanes en presó preventiva per la indignació davant del desallotjament de 17 anys de contrapoder i lluita a Sants i, com no pot ser d’altra manera, també sense proves.

Per sort, les joves d’Euskal Herria van ser absoltes i en Miguel i l’Isma han sortit en llibertat i podran dir més alt i més fort que mai que juntes som imparables. Però ni hi som totes, ni la lluita s’ha acabat, perquè moltes joves segueixen submergides en casos similars i estan imputades per diferents delictes o estan a la presó, tant sols per lluitar, per volen canviar les coses.

Per això, analitzant tots els precedents, demanem la fi de les persecucions policials contra totes les persones que lluitem i convertim la ràbia en organització i revolució, perquè l’Estat espanyol és una presó de pobles, però també de lluitadores revolucionàries.

Lluitar no és delicte. Cap més encausada per lluitar. Absolució!