El proper 9 de novembre hi ha previst un referèndum d’autodeterminació al Principat de Catalunya. Davant d’aquest esdeveniment cabdal, el jovent revolucionari dels Països Catalans volem fixar la nostra posició.

En primer lloc, volem reafirmar el nostre compromís amb el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions, tant del nostre, els Països Catalans, com de tots els que es troben oprimits sota el jou de l’Estat espanyol. És per això que acceptem i creiem que és necessari un referèndum d’autodeterminació vinculant arreu del nostre poble on es pregunti si es vol o no la independència, essent la nostra opció la del “Sí”. A més, tal i com digué Lenin a El dret de les nacions a l’autodeterminació, la potestat de decidir recau en el poble oprimit, mai en l’opressor.

Centrant-nos en el cas dels Països Catalans, hi ha una manca d’autogovern arreu de la nació; per si això no fos poc, la Generalitat del Principat, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears es troben en mans de la dreta més rància, representant dels interessos de la burgesia espanyola i catalana. Entenem que les actuals propostes independentistes, liderades al Principat de Catalunya pel govern neoliberal de Convergència i Unió (CiU), desemboquen en una secessió de l’Estat espanyol de la qual la burgesia catalana en sortiria beneficiada. És obvi que en cap cas no es plantegen l’exercici del dret a l’autodeterminació com una eina per assolir la revolució social que ens dugui a l’alliberament del poble treballador.

La pregunta triada per al referèndum del 9 de novembre és totalment errònia i pot menar les classes populars a múltiples confusions, ja que no s’ha especificat de manera clara quina és la naturalesa concreta de cada opció. La pregunta hauria d’ésser precisa i directa: demanar al poble treballador català si desitja la independència, amb una resposta binària d’afirmació o negació. Però l’estratègia de la burgesia catalana al respecte és evident: mantenir el poble català oprimit i enganyat mentre justifiquen tot tipus d’agressions socials onejant l’estelada blava. En un moment crític com l’actual, amb una part important del jovent a l’atur o treballant en condicions precàries i una de cada quatre menors en risc de pobresa, Convergència empra la independència com a cortina de fum per evitar una resposta popular contundent contra les seves polítiques en matèria socioeconòmica. A tot això cal sumar-hi el fet que aquest procés oblida completament la resta dels Països Catalans i, en molts casos, cristal·litza en posicionaments xovinistes, afirmant-se que la independència “prioritària” és la del Principat. Si bé és cert que la consciència nacional no és la mateixa arreu del territori i les condicions per a l’emancipació són més favorables a Catalunya que al País Valencià, a les Illes o els altres territoris, és important no deixar de banda el nostre objectiu final: la unificació total dels Països Catalans.

El nostre dret a l’autodeterminació no es podrà exercir mai plenament en un Estat burgès, capitalista i imperialista com l’Estat espanyol, que duu 300 anys oprimint els Països Catalans i tots els altres pobles ibèrics. L’única via possible dins d’un marc estatal per tal de materialitzar aquest dret fonamental fóra la República Federal Socialista Espanyola; descartada actualment aquesta opció, el camí és la desobediència i la convocatòria unilateral. Volem, però, que la mobilització popular per tal de fer possible aquest referèndum i la posterior independència serveixi per afavorir les condicions que facilitin l’alliberament del proletariat i evitar que l’actual règim capitalista i liberal es perpetuï. Per tant, rebutgem el referèndum de la burgesia i, alhora, afirmem amb contundència que el nostre referèndum és el que convoquen les classes populars, el que desobeeix la legalitat burgesa vigent i permet construir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Per tot això, el jovent diem sí a la independència dels Països Catalans, però no en els termes burgesos que actualment s’estan plantejant. La pregunta és errònia, la finalitat és totalment burgesa, la celebració del referèndum és molt complicada i l’actual procés d’alliberament nacional no contempla, en cap cas, la resta dels Països Catalans. Davant d’això, l’únic camí és la creació de la consciència nacional i de classe arreu i la celebració d’un referèndum que doni pas a una independència en la qual les condicions per a la revolució i l’alliberament del proletariat millorin.

El jovent revolucionari pel socialisme i l’autodeterminació!