Archivo por meses: junio 2014

#FocAlsArmaris: lliures per estimar!

alliberamentlgtbEn aquest món actual i globalitzat, el capitalisme ens ha demostrat les múltiples carències amb les quals vivim. La societat conviu amb determinats problemes, com l’homofòbia, el masclisme o el racisme, i els elements corrosius, com els mitjans de comunicació controlats per la burgesia s’han encarregat de realitzar una tasca de propagació de por.

El jovent dels Països Catalans es troba cada dia més propens a aquesta influència i tot açò és degut a nuclis de captació de masses neutres, com ara l’extrema dreta, un instrument més del feixisme.

L’homofòbia, en grec significa “por als iguals”. El món capitalista no es troba preparat per a aquesta igualtat de gèneres, com hem pogut comprovar degut al masclisme o a l’homofòbia, trastorns mentals que desequilibren encara més la balança al món capitalista. La homosexualitat és una orientació sexual coneguda des del principi dels temps, ja que en l’antiguitat, a Grècia, era un fet normal les relacions homosexuals, amb una gran quantitat de personalitats reconegudes, com el filòsof Plató o Alexandre Magne.

D’episodis de persecució dels i les homosexuals no ens en falten: el major controlador de ments de la història, és a dir, l’Església Catòlica, va promulgar durant el feudalisme una política de persecució d’heretges, considerant als homosexuals com a tals, cremats i cremades a les fogueres; un altre greu episodi històric va ser l’Holocaust Nazi, que condemnava als jueus, persones d’ètnia caucàsica i homosexuals, entre d’altres; i per últim, els moviments religiosos a Àfrica i Àsia s’han encarregat de criminalitzar l’atracció cap a persones del mateix sexe.

Malgrat això, el col·lectiu de LGTB ha lluitat per la igualtat i el canvi de visió de la societat cap als seus integrants, amb moviments reivindicatius com les manifestacions pels seus drets, o la celebració del dia de l’Alliberament del col·lectiu LGTB, en record als aldarulls d’Stonewall, on la policia va començar una sèrie de disturbis a un conegut bar on la comunitat homosexual es va rebel·lar davant les forces opressores i van suposar un exemple de lluita a seguir per a tota la classe obrera.

Per tots aquests fets, volem defensar la integritat, el respecte i la valoració de totes les persones sense distinció en la seua identitat sexual, i demanem una actitud més dura enfront els atacs i incitacions a l’odi per grups homòfobs, responsabilitats polítiques als governants que realitzen declaracions inapropiades, així com una educació als mes joves basada en la igualtat i orientada a la normal i absoluta convivència. I tot això, en una societat on les persones no haguem de ser catalogades ni etiquetades segons la nostra identitat sexual, sinó que puguem estimar lliurement a qui vulguem, independentment del seu sexe, de la seva raça i de la seva condició social.

Perquè som lliures per estimar, sense imposicions, sense vergonya i sense armaris. Trenquem amb el sistema capitalista que fomenta la LGTBfòbia, alliberem-nos sexualment.

El jovent revolucionari dels Països Catalans, calem #FocAlsArmaris!

Països Catalans, a 28 de juny de 2014

Som Països Catalans: construïm el socialisme i l’autodeterminació

somppcc1Vivim en un context on la consciència nacional i de classe dels Països Catalans comença a despertar, gràcies als diferents moviments socials i organitzacions que treballem per convertir la indignació en una realitat i encendre l’espurna que ens dugui a la revolució proletària per acabar amb el capitalisme.

Però no ens enganyem, el camí que ens ha de dur a la construcció del socialisme als Països Catalans encara és un horitzó difícil de visualitzar, sobretot quan els i les xovinistes se centren en la independència del Principat de Catalunya, sota un interès totalment burgès i per la classe dominant i on, a més, obliden del tot la resta del nostre poble, el poble que és patrimoni de totes i tots. I a tot això s’hi afegeixen els i les blaveres i totes aquelles persones que ens volen fer creure que als Països Catalans no parlem la mateixa llengua, submergint-se en una farsa que aconsegueix enganxar a molta gent i on amaguen interessos espanyolistes i feixistes.

Ara és el moment en què hem d’estar més unides, quan la situació social al nostre poble és precària i la classe obrera està patint els efectes de la crisi econòmica provocada pel capitalisme més ranci i més dur, representat per les grans elits mundials que rescaten bancs i no persones, i quan l’opressió al nostre poble, amb atacs a la llengua i a la nostra pròpia cultura, arriba a nivells màxims. Amb més de dos milions de persones aturades, centenars de famílies desnonades i amb grans índexs de pobresa infantil, ha arribat l’hora d’acabar amb el sistema, de formar-nos, organitzar-nos i crear consciència de classe per iniciar aquesta revolució, que ens ha de dur al socialisme.

Volem avançar cap a l’autodeterminació del nostre poble, on podem escollir lliurement posar a fi a l’opressió de l’Estat espanyol sobre nosaltres, però també cap a l’internacionalisme proletari, que permeti la cooperació de tots els pobles oprimits arreu del món i, en especial, als pobles i nacions que conformen la Península Ibèrica. Però per tot això, hem d’estar units i unides i dir-ho ben clar: no volem ni pactes, ni reformes, ni canvis, volem una revolució que ens dugui al socialisme i a l’emancipació de la classe obrera. I aquesta consciència ha de començar als barris, a les viles i a les ciutats, amb la formació i amb l’organització dels oprimits i oprimides en contra del seu opressor.

Per això, volem fer del 24 de juny, diada nacional dels Països Catalans, una jornada de reivindicació de la nostra cultura, de la nostra llengua i del nostre poble, però també una jornada a favor del socialisme i de ruptura amb el sistema capitalista.

El jovent ho tenim clar: som Països Catalans, volem construir el socialisme i reclamem l’autodeterminació del nostre poble i de tots els altres!

Lluitar no és delicte

Estem vivint un clima actual de repressió a l’Estat espanyol que ens recorda als temps de la dictadura franquista, on les nostres àvies i els nostres avis van iniciar la nostra lluita amb un esperit revolucionari que ens han transmès a nosaltres també.

Tenim com a precedent la detenció d’una quarantena de joves abertzales acusades de formar part de l’organització revolucionària Segi, que segons els tribunals espanyols es tractava del braç juvenil de la banda armada ETA. Aquestes detencions van ésser sense fonament i, com a compliment de la llei antiterrorista, es va retenir les joves durant tres dies incomunicades i varen patir diferents tortures per part de la policia. A més, els agents van intimidar-les perquè admetessin la seva militància, creant una falsa declaració on no podien expressar-se amb la total llibertat.

I fa gairebé un mes, la Policia Nacional espanyola es va dedicar a detenir diferents joves per simplement expressar la seva ràbia davant les injustícies socials i la despreocupació davant la mort dels polítics corruptes, que l’únic que fan és perpetuar el sistema i fer-lo inviolable. És normal que en un país on la mort d’una dona amb 13 càrrecs públics sigui més important que el desnonament de milers de persones i on és més greu expressar l’opinió públicament que robar milers de diners a la classe obrera les revolucionàries ens plantem i comencem a conscienciar a la gent que el problema no és un polític, sinó el seu sistema capitalista, que ens explota i ens oprimeix.

Durant la gran marxa del 22 de març es va detenir i posar en presó preventiva dos joves, en Miguel i l’Isma, per haver participat en les manifestacions i sense cap tipus de proves. A més, desenes de joves van ser detingudes i estan a l’espera del seu judici. Casos que també recorden ha passat amb totes les detingudes per Can Vies i en especial al Sergi, casteller que va passar setmanes en presó preventiva per la indignació davant del desallotjament de 17 anys de contrapoder i lluita a Sants i, com no pot ser d’altra manera, també sense proves.

Per sort, les joves d’Euskal Herria van ser absoltes i en Miguel i l’Isma han sortit en llibertat i podran dir més alt i més fort que mai que juntes som imparables. Però ni hi som totes, ni la lluita s’ha acabat, perquè moltes joves segueixen submergides en casos similars i estan imputades per diferents delictes o estan a la presó, tant sols per lluitar, per volen canviar les coses.

Per això, analitzant tots els precedents, demanem la fi de les persecucions policials contra totes les persones que lluitem i convertim la ràbia en organització i revolució, perquè l’Estat espanyol és una presó de pobles, però també de lluitadores revolucionàries.

Lluitar no és delicte. Cap més encausada per lluitar. Absolució!

En resposta a les acusacions

El Front Revolucionari dels Països Catalans (FRPC) ha estat objecte de diferents difamacions i calúmnies en els darrers dies i creiem que és important aclarir-les i mostrar que són del tot falses. Les analitzarem una per una.

El FRPC té com a objectiu la liquidació l’Esquerra Independentista (EI)

El FRPC no forma part de l’EI, però tampoc té cap intenció de liquidar-la. La relació amb les altres organitzacions i partits que en foren part, per tant, és quasi nula, tenint sols una mica de relació amb el SEPC. Aquesta posició es deu a que el nostre objectiu a curt termini és la formació de tota la militància, perquè pensem que és la base per ser un bon militant. Tot i així aquestes organitzacions coneixen el FRPC i les relacions no són dolentes,  i des del FRPC desitgem un ambient d’amistat i simpatia amb l’EI, ja que tenim objectius aparentment comuns i compartim espais de lluita.

La creació d’una nova organització juvenil en el marc del Moviment d’Alliberament Nacional Català no ha de ser entesa com a fraccionisme, ni debilitació de la lluita, simplement que aquesta podrà arribar a més gent i la lluita també serà ampliada.

El FRPC vol desarticular l’anticapitalisme català

En absolut, la nostra lluita serveix per enfortir-lo i ampliar-lo, fent-lo arribar a molta més gent. L’alternativa al moviment actual sorgeix arran una manca de força política i formativa de les organitzacions actuals. Nosaltres parlem a partir de l’experiència viscuda amb algunes assemblees, però, tot i això, no volem ser un enemic, sinó un amic i aliat. 

El FRPC va intentar sabotejar la presentació d’Arran Valls

Aquesta és l’acusació més falsa que s’ha fet a la nostra organització. En primer lloc, el FRPC no assisteix a cap acte com a organització si no ho decideix així la seva assemblea i, en aquest cas, no es va ni contemplar la opció. Segons els militants d’Arran Valls l’intent del «sabotatge» es volia realitzar mitjançant la formulació de preguntes durant l’esmentada presentació, cosa que no concorda amb la definició de sabotatge (acció de perjudicar els interessos d’algú fent-li una feina dolenta), ja que en cap moment la intenció ha estat perjudicar a Arran Valls, doncs els considerem companys i companyes de lluita. I la prova definitiva és que cap militant del FRPC va realitzar cap pregunta i els que assistiren ho van fer a títol personal. Aquestes acusacions totalment falses sols volen desarticular la feina que realitza el FRPC al Camp.

El FRPC acusa de revisionisme i trotskisme a les altres organitzacions

Nosaltres no acusem a ningú de res, simplement perquè no siguin de la nostra organització, a diferència d’altres. Evidentment, si una organització és revisionista o trotskista no serà perquè no sigui el FRPC, sinó perquè la seva ideologia i la posada en pràctica seran desviacions del marxisme-leninisme.

El FRPC usa l’estelada, però enlloc parla sobre la independència

Qui diu això de la nostra organització és que ni tan sols ha llegit el nostre manifest i, per tant, no coneix la nostra ideologia.  En aquest es diu textualment «apostem per la república federal socialista dels Països Catalans, amb el reconeixement dels territoris, en la qual també tindrien el dret d’autodeterminació» i aquesta posició s’amplia en el comunicat que es va fer quan l’organització s’anomenava APDL on afirmàvem «donar suport a la independència dels Països Catalans i la constitució d’un Estat independent més just, amb més llibertat i més democràtic».

El FRPC és una organització federalista, ho diu al seu manifest

El nostre manifest és ben clar i la nostra aposta també: la construcció d’una república federal socialista dels Països Catalans. Tot i això, no mostrem el nostre rebuig a una República federal socialista Espanyola, on es reconegués els «Països Catalans» i tots els territoris, inclosos els que són d’altres Estats, en formessin part. Això es deu als nostres ideals marxistes, perquè en aquest Estat es donaria pas a l’alliberament de la classe obrera i permetria que els Països Catalans exercissin el seu dret a l’autodeterminació, fent possible la seva independència.

Això, evidentment, no vol dir que siguem federalistes, sinó que acceptaríem formar part d’Espanya amb unes condicions concretes, que acabarien portant-nos a l’alliberament nacional.

Al FRPC són sis persones

Això és totalment fals, però de molt lluny. Hi ha més de 75 militants arreu dels Països Catalans i 37 més que col·laboren activament en l’organització, és a dir, que som més de 112 persones.

El FRPC neix per el descontent d’algunes persones amb Arran

El FRPC no neix com l’organització oposada a una altra i, per tant, tampoc a Arran. Nosaltres som un projecte independent, però no per això hem de ser contraris als altres.

El FRPC no es mereix cap tipus d’importància, perquè la majoria dels militants s’escindiran o acabaran a Arran

Precisament el que cerca el centralisme democràtic és que l’organització estigui cohesionada i que les decisions siguin preses per una amplia majoria, però que també siguin acceptades per les minories, gràcies a la disciplina conscient.

Comunicat davant la cadena humana a Euskal Herria

CATALÀ

gureeskudagoEl proper diumenge 8 de juny se celebra a Euskal Herria la cadena humana pel dret a decidir, organitzada pel col·lectiu Gure Esku Dago, que connectarà Durango, a Euskadi, amb Iruñea, a Nafarroa. Davant aquesta celebració, des del Front Revolucionari dels Països Catalans (FRPC), volem expressar:

  1. El suport a les iniciatives que caminin cap al dret a l’autodeterminació de les colònies i dels pobles oprimits. En paraules de Lenin, “el proletariat no pot deixar de lluitar contra la retenció violenta de les nacions oprimides dins de les fronteres d’un Estat donat, i això significa lluitar pel dret a l’autodeterminació. El proletariat ha de reivindicar la llibertat de separació política per a les colònies i nacions oprimides per «la seva» nació. En cas contrari, l’internacionalisme del proletariat quedarà en un concepte buit i verbal; resultaran impossibles la confiança i la solidaritat de classe entre els obrers de la nació oprimida i els de la nació opressora”.
  2. Donem total suport a la iniciativa de la Gure Esku Dago, perquè defensa aquest dret de tots els pobles oprimits a autodeterminar-se, mitjançant un referèndum que, tal i com defensava Lenin, ha de fer-se en el poble oprimit i no en el poble opressor.
  3. Animem a la participació a la cadena humana i que es converteixi en una reivindicació social a favor del socialisme, el feminisme, l’euskaldun i l’internacionalisme proletari a Euskal Herria, sense oblidar totes aquelles persones que estan preses per motius polítics, algunes lluny del seu país, per les quals demanem la tornada a la seva terra i la seva amnistia.
  4. Defensem explícitament el dret a l’autodeterminació d’Euskal Herria per arribar al socialisme i acabar amb l’opressió que exerceixen Espanya i França contra els territoris euskaldunes i reafirmem el nostre compromís amb les diferents lluites d’alliberament nacional arreu del món, però, en especial, a la Península Ibèrica.

La solidaritat és la tendresa dels pobles.

Des dels Països Catalans, Gora Euskal Herria askatuta eta sozialista.

Països Catalans, a 7 de juny de 2014

 

CASTELLÀ

gureeskudagoEl próximo domingo 8 de junio se celebra en Euskal Herria la cadena humana por el derecho a decidir, organizada por el colectivo Gure Esku Dago, que conectará Durango, en Euskadi, con Iruñea, en Nafarroa. Ante esta celebración desde el Front Revolucionari dels Països Catalans (FRPC), queremos expresar:

  1. El apoyo a las iniciativas que caminen hacia el derecho a la autodeterminación de las colonias y de los pueblos oprimidos. En palabras de Lenin, «el proletariado no puede dejar de luchar contra la retención violenta de las naciones oprimidas dentro de las fronteras de un Estado dado, y esto significa luchar por el derecho a la autodeterminación. El proletariado debe reivindicar la libertad de separación política para las colonias y naciones oprimidas por «su» nación. En caso contrario, el internacionalismo del proletariado quedará en un concepto vacío y verbal; resultarán imposibles la confianza y la solidaridad de clase entre los obreros de la nación oprimida y los de la nación opresora”.
  2. Damos total apoyo a la iniciativa de la Gure Esku Dago, porque defiende este derecho de todos los pueblos oprimidos a autodeterminarse, mediante un referéndum que, tal y como defendía Lenin, debe hacerse en el pueblo oprimido y no en el opresor.
  3. Animamos a la participación en la cadena humana y que se convierta en una reivindicación social a favor del socialismo, el feminismo, el euskaldun y el internacionalismo proletario en Euskal Herria, sin olvidar todas aquellas personas que están presas por motivos políticos, algunas lejos de su país, por las que pedimos la vuelta a su tierra y su amnistía.
  4. Defendemos explícitamente el derecho a la autodeterminación de Euskal Herria para llegar al socialismo y acabar con la opresión que ejercen España y Francia contra los territorios euskaldunes y reafirmamos nuestro compromiso con las diferentes luchas de liberación nacional en el mundo, pero, en especial, en la Península Ibérica.

La solidaridad es la ternura de los pueblos.

Desde els Països Catalans, Gora Euskal Herria askatuta eta sozialista.

Països Catalans, 7 de Junio de 2014