Vivim en un context on la consciència nacional i de classe dels Països Catalans comença a despertar, gràcies als diferents moviments socials i organitzacions que treballem per convertir la indignació en una realitat i encendre l’espurna que ens dugui a la revolució proletària per acabar amb el capitalisme.

Però no ens enganyem, el camí que ens ha de dur a la construcció del socialisme als Països Catalans encara és un horitzó difícil de visualitzar, sobretot quan els i les xovinistes se centren en la independència del Principat de Catalunya, sota un interès totalment burgès i per la classe dominant i on, a més, obliden del tot la resta del nostre poble, el poble que és patrimoni de totes i tots. I a tot això s’hi afegeixen els i les blaveres i totes aquelles persones que ens volen fer creure que als Països Catalans no parlem la mateixa llengua, submergint-se en una farsa que aconsegueix enganxar a molta gent i on amaguen interessos espanyolistes i feixistes.

Ara és el moment en què hem d’estar més unides, quan la situació social al nostre poble és precària i la classe obrera està patint els efectes de la crisi econòmica provocada pel capitalisme més ranci i més dur, representat per les grans elits mundials que rescaten bancs i no persones, i quan l’opressió al nostre poble, amb atacs a la llengua i a la nostra pròpia cultura, arriba a nivells màxims. Amb més de dos milions de persones aturades, centenars de famílies desnonades i amb grans índexs de pobresa infantil, ha arribat l’hora d’acabar amb el sistema, de formar-nos, organitzar-nos i crear consciència de classe per iniciar aquesta revolució, que ens ha de dur al socialisme.

Volem avançar cap a l’autodeterminació del nostre poble, on podem escollir lliurement posar a fi a l’opressió de l’Estat espanyol sobre nosaltres, però també cap a l’internacionalisme proletari, que permeti la cooperació de tots els pobles oprimits arreu del món i, en especial, als pobles i nacions que conformen la Península Ibèrica. Però per tot això, hem d’estar units i unides i dir-ho ben clar: no volem ni pactes, ni reformes, ni canvis, volem una revolució que ens dugui al socialisme i a l’emancipació de la classe obrera. I aquesta consciència ha de començar als barris, a les viles i a les ciutats, amb la formació i amb l’organització dels oprimits i oprimides en contra del seu opressor.

Per això, volem fer del 24 de juny, diada nacional dels Països Catalans, una jornada de reivindicació de la nostra cultura, de la nostra llengua i del nostre poble, però també una jornada a favor del socialisme i de ruptura amb el sistema capitalista.

El jovent ho tenim clar: som Països Catalans, volem construir el socialisme i reclamem l’autodeterminació del nostre poble i de tots els altres!