Tag Archives: Països Catalans

Comunicat davant la suspensió de la consulta del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional

socialisme2El passat dilluns, en un fet sense precedents, el Tribunal Constitucional, reunit d’urgència, va admetre a tràmit en temps rècord dos recursos del Govern estatal en contra la llei de consultes no referendàries i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC). Com a conseqüència d’aquests, queda suspesa cautelarment la llei de consultes i, per tant, la consulta emparada per aquest marc.

Davant aquest esdeveniment, el jovent revolucionari volem remarcar el següent:

  • Per un referèndum, no una consulta. El Govern de la CAC ha convocat una consulta no referendària que, en paraules del propi president d’aquest, no té cap caràcter vinculant i no té perquè desembocar en un procés d’emancipació nacional. La pregunta és errònia, la finalitat és totalment en favor de la burgesia, la celebració de la consulta és molt complicada i l’actual procés d’alliberament nacional no contempla, en cap cas, la construcció nacional dels Països Catalans. Per tant, rebutgem el referèndum de la burgesia i, alhora, afirmem amb contundència que el nostre referèndum és el que convoquen les classes populars, el que desobeeix la legalitat burgesa vigent i permet construir uns Països Catalans lliures i socialistes.
  • Socialisme és autodeterminació. El socialisme és l’únic sistema polític que garanteix la lliure autodeterminació dels pobles i la seva independència, mantenint sempre la relació amb els altres pobles i treballant per la materialització dels seus drets des d’una òptica internacionalista. Dins un sistema capitalista, el poble oprimit estarà sempre lligat i subordinat obligatòriament al seu Estat opressor. El nostre dret a l’autodeterminació no es podrà exercir mai plenament en un Estat burgès, capitalista i imperialista
  • El dret a l’autodeterminació és innegociable. Entenem que el dret dels pobles i nacions oprimides a la seva autodeterminació és un dret innegable i irrenunciable i que aquest està per sobre de qualsevol imposició dels Estats opressors. Els pobles i la seva classe treballadora tenen dret a escollir el seu futur conjunt de forma lliure.
  • Estat espanyol, presó de pobles. S’ha de tenir clar que l’actual Estat s’ha forjat amb la unió forçada dels diferents pobles i la negació de la seva identitat, fent creure que existeix una única nació i indivisible: l’espanyola. Entenem el procés d’autodeterminació i d’independència dels Països Catalans com una ruptura amb l’Estat espanyol, però no amb les classes populars dels diferents pobles que estan oprimits sota el seu jou i que esperen ansiosament el seu moment d’alliberament.
  • Andalusa o català: el mateix sistema opressor. Durant tots aquests mesos, la burgesia, la classe dominant, ens ha fet creure que el nostre enemic és el poble andalús, el poble extremeny i un llarg etcètera; i s’ha intentat confrontar les classes populars dels diferents territoris de l’Estat espanyol. Realment, sent d’Andalusia o dels Països Catalans, el nostre opressor és el mateix, el capitalisme, i per això hem de lluitar juntes i junts, colze a colze, per acabar amb ell a través de la revolució proletària, que ens durà a l’alliberament de la classe obrera, nacional i de gènere.

 

SOCIALISME ÉS AUTODETERMINACIÓ!

Països Catalans, 31 de setembre de 2014

Socialisme és autodeterminació, el poble treballador català decideix!

11set_FRPC_6_4-01D’ençà més de tres-cents anys, els Països Catalans han estat sotmesos a la repressió de l’Estat espanyol i francès i el poble treballador ha vist com els seus drets socials i nacionals minvaven. Enguany, commemorem el tricentenari de la defensa de les viles i ciutats d’arreu del nostre poble, que finalitzaren amb la conquesta de Barcelona i a l’any següent la de Mallorca. Malgrat l’efemèride, la repressió havia començat abans, quan al 1659 es va vendre a França la Catalunya Nord, deixant desemparades a les classes populars i sotmeses a l’assetjament lingüístic; o al 1707, quan les tropes borbòniques envaïren el País Valencià i cometeren actes com la crema de Xàtiva. Per tant, el poble treballador català sempre ha estat característic per estar a l’avantguarda de la lluita durant tants anys i en moments com aquest no ha de ser l’excepció.

La repressió no s’ha aturat a dia d’avui i any rere any s’ha intentat apagar la flama del nostre poble, però la lluita incansable de milers de persones ha impedit que la nostra història i la nostra lluita quedi en l’oblit. Una història que, malgrat els anys, es repeteix: la classe política catalana ven els drets i llibertats a la burgesia a canvi de seguir enganyant-nos i perpetuar el seu sistema neoliberal. Atenent als precedents, és necessari que el procés d’alliberament nacional dels Països Catalans sigui liderat per les classes populars i no per les elits econòmiques i polítiques, que ens han traït tantes vegades, i que aquest vagi sempre acompanyat de l’alliberament social i de la revolució proletària que ens ha de dur al socialisme.

Les actuals reivindicacions a favor de la independència estan liderades per la burgesia i tenen una finalitat purament econòmica i reaccionària. Tots aquells que ens han saquejat, enganyat i estafat durant molts anys ara volen fer-nos creure que ens duran a l’alliberament com a poble, però la classe obrera ha de tenir clar que la independència capitalista sols servirà per mantenir l’actual sistema capitalista que oprimeix a la majoria en favor de la minoria, però sense formar part de l’Estat espanyol i oblidant totalment la resta del nostre poble.

Des del FRPC, creiem que l’única via per a l’alliberament nacional, per acabar amb la repressió i per aconseguir la unitat dels Països Catalans és el socialisme, perquè socialisme és autodeterminació. Hem de dir-ho ben clar i no usar eufemismes: volem el socialisme, volem la independència, volem els Països Catalans. I la solució és ben fàcil i consisteix en anar construint dia a dia, pas a pas, xarxes de sedició per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes, sense acatar les seves prohibicions absurdes, desobeint per convocar el referèndum, per l’alliberament nacional i social. Estem fartes de les mentides i complicacions del sistema, d’enganys electoralistes que ens fan creure que votant ho canviarem “tot”, que es venguin els nostres interessos. Ara és l’hora que decidim el nostre futur com a poble, que la classe obrera agafi el timó i dirigeixi la desobediència i la ruptura.

Encenem l’espurna de la revolució a cada acció, treballem juntes per l’alliberament nacional, social i de gènere. El jovent revolucionari dels Països Catalans entenem que el camí no és fàcil, però sabem quin és.

Ara més que mai, socialisme és autodeterminació, el poble treballador català decideix!

Països Catalans, 11 de setembre de 2014

Comunicat davant el referèndum del 9N al Principat

El proper 9 de novembre hi ha previst un referèndum d’autodeterminació al Principat de Catalunya. Davant d’aquest esdeveniment cabdal, el jovent revolucionari dels Països Catalans volem fixar la nostra posició.

En primer lloc, volem reafirmar el nostre compromís amb el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions, tant del nostre, els Països Catalans, com de tots els que es troben oprimits sota el jou de l’Estat espanyol. És per això que acceptem i creiem que és necessari un referèndum d’autodeterminació vinculant arreu del nostre poble on es pregunti si es vol o no la independència, essent la nostra opció la del “Sí”. A més, tal i com digué Lenin a El dret de les nacions a l’autodeterminació, la potestat de decidir recau en el poble oprimit, mai en l’opressor.

Centrant-nos en el cas dels Països Catalans, hi ha una manca d’autogovern arreu de la nació; per si això no fos poc, la Generalitat del Principat, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears es troben en mans de la dreta més rància, representant dels interessos de la burgesia espanyola i catalana. Entenem que les actuals propostes independentistes, liderades al Principat de Catalunya pel govern neoliberal de Convergència i Unió (CiU), desemboquen en una secessió de l’Estat espanyol de la qual la burgesia catalana en sortiria beneficiada. És obvi que en cap cas no es plantegen l’exercici del dret a l’autodeterminació com una eina per assolir la revolució social que ens dugui a l’alliberament del poble treballador.

La pregunta triada per al referèndum del 9 de novembre és totalment errònia i pot menar les classes populars a múltiples confusions, ja que no s’ha especificat de manera clara quina és la naturalesa concreta de cada opció. La pregunta hauria d’ésser precisa i directa: demanar al poble treballador català si desitja la independència, amb una resposta binària d’afirmació o negació. Però l’estratègia de la burgesia catalana al respecte és evident: mantenir el poble català oprimit i enganyat mentre justifiquen tot tipus d’agressions socials onejant l’estelada blava. En un moment crític com l’actual, amb una part important del jovent a l’atur o treballant en condicions precàries i una de cada quatre menors en risc de pobresa, Convergència empra la independència com a cortina de fum per evitar una resposta popular contundent contra les seves polítiques en matèria socioeconòmica. A tot això cal sumar-hi el fet que aquest procés oblida completament la resta dels Països Catalans i, en molts casos, cristal·litza en posicionaments xovinistes, afirmant-se que la independència “prioritària” és la del Principat. Si bé és cert que la consciència nacional no és la mateixa arreu del territori i les condicions per a l’emancipació són més favorables a Catalunya que al País Valencià, a les Illes o els altres territoris, és important no deixar de banda el nostre objectiu final: la unificació total dels Països Catalans.

El nostre dret a l’autodeterminació no es podrà exercir mai plenament en un Estat burgès, capitalista i imperialista com l’Estat espanyol, que duu 300 anys oprimint els Països Catalans i tots els altres pobles ibèrics. L’única via possible dins d’un marc estatal per tal de materialitzar aquest dret fonamental fóra la República Federal Socialista Espanyola; descartada actualment aquesta opció, el camí és la desobediència i la convocatòria unilateral. Volem, però, que la mobilització popular per tal de fer possible aquest referèndum i la posterior independència serveixi per afavorir les condicions que facilitin l’alliberament del proletariat i evitar que l’actual règim capitalista i liberal es perpetuï. Per tant, rebutgem el referèndum de la burgesia i, alhora, afirmem amb contundència que el nostre referèndum és el que convoquen les classes populars, el que desobeeix la legalitat burgesa vigent i permet construir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Per tot això, el jovent diem sí a la independència dels Països Catalans, però no en els termes burgesos que actualment s’estan plantejant. La pregunta és errònia, la finalitat és totalment burgesa, la celebració del referèndum és molt complicada i l’actual procés d’alliberament nacional no contempla, en cap cas, la resta dels Països Catalans. Davant d’això, l’únic camí és la creació de la consciència nacional i de classe arreu i la celebració d’un referèndum que doni pas a una independència en la qual les condicions per a la revolució i l’alliberament del proletariat millorin.

El jovent revolucionari pel socialisme i l’autodeterminació!

Manifest fundacional del FRPC

El FRPC (Front Revolucionari dels Països Catalans) naix com una alternativa a l’actual moviment anticapitalista del jovent arreu dels Països Catalans.

Veiem que la situació al nostre poble és bastant crítica, ja que el sistema polític en el qual vivim, està controlat per les forces burocràtiques al servei del capital i de l’imperialisme, on la classe obrera està totalment explotada per part de la burgesia espanyola, francesa, catalana, europea i yankee.

Com a alternativa organitzativa del jovent dels Països Catalans, creiem que la necessitat principal és la consciència de classe cap al nostre poble, on a través del nostre treball, la població estiga conscienciada sobre quins són els nostres opressors, de com alliberar-nos i quines vies d’alliberació tenim.

Ens organitzem a base del centralisme democràtic, on tenim total llibertat de crítica, es potencia la disciplina, l’horitzontalitat en l’organització i l’oposició al burocratisme. Combinem la democràcia interna, la discussió i l’elaboració de la línia política en els diferents territoris on treballem.

Nosaltres creiem que el capitalisme no pot ser reformat ni pot eliminar les diferències de classes socials. Apostem per l’alliberament del proletariat -tant per la via opressiva de la burgesia, com de l’opressió nacional per part de l’estat espanyol i francès- a través de l’extinció de l’estat capitalista i la implantació un estat socialista en la qual s’eliminin les desigualtats i classes socials a través de la dictadura del proletariat.

Les nostres bases ideològiques son:

-Internacionalisme: Ens basem en la interrelació solidària de nacions lliures. El nacionalisme és un concepte que està determinat per les condicions històriques, d’ací que el patriotisme siga l’aplicació a l’internacionalisme de les lluites d’alliberament nacional. Volem tota alliberació nacional per part de tot tipus d’estat opressor i de les forces imperialistes de l’OTAN, exigint com a un dret irrefutable en la societat el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions del món.

-Marxisme: El capitalisme és opressió. Aquest sistema no pot ser reformat i apostem per la seva total destrucció, eliminant l’opressió cap al proletariat per part de la burgesia i la implantació de l’estat socialista per a la total alliberació del poble i l’eliminació de les classes socials, que fa que persones tinguin més privilegis gràcies a l’oligarquia que actualment tenim implantada.

Ens considerem marxistes perquè som materialistes, és a dir, ens adaptem a la realitat i emancipem tot tipus de consciència i espiritualitzat; tot això ho apliquem a la dialèctica, ja que això només fa que el poble no pugui veure tota la realitat de situacions i el que està passant al voltant d’ells.

-Antifeixisme: El feixisme, la dictadura terrorista oberta que desencadenen els grans monopolistes i financers quan assumeixen definitivament les regnes de l’Estat en arribar el capitalisme a la seva última fase. Frena l’ascens del moviment obrer i tracta de superar la crisi que aquesta etapa engendra inevitablement.

No és només una ideologia; el feixisme no està representat només, ni tan sols principalment, per determinats grups o partits d’extrema dreta, xovinistes o racistes. No es pot separar el feixisme del poder de l’Estat i aquest sorgeix quan el capitalisme ha arribat a la seva última etapa i s’usa com una forma d’impedir la revolució socialista. El feixisme és el monopolisme en la política, el control del poder per un reduït nucli dels sectors financers més poderosos. És la súper estructura política que adopten els països imperialistes, de manera que, si la democràcia burgesa correspon al capitalisme premonopolista, el feixisme és la forma d’Estat del capitalisme monopolista. En conseqüència, no és un fenomen polític limitat al moment transcorregut entre les dues guerres mundials del segle XX, sinó una tendència permanent i general de tots els països capitalistes.

-Republicanisme: Apostem per la república federal socialista dels Països Catalans, amb el reconeixement dels territoris, en la qual també tindrien el dret d’autodeterminació. D’altra banda, tot i que no hi estem a favor, respectaríem pertànyer a una República federal socialista Espanyola, en el que el nostre poble pugui ser reconegut com a “Països Catalans”, amb la integració de tots els territoris que el formen, i només si aquest estat assoleixi un estat socialista, en el que donaria pas l’alliberament de la classe obrera i  permetria el dret d’autodeterminació dels seus pobles i nacions.

-Euroescepticisme: La Unió Europea és la total conformació política i imperialista d’aquells estats que s’interessen bàsicament pel capital. La seva funció es basa en no donar cap tipus de llibertat democràtica-burgesa als estats membres, implicant la troika cap aquells països sense tindre gairebé tant independència econòmica com social, imposant la normativa de la UE està per davant de les constitucions.

-Laïcisme: Com a marxistes i adherits a les corrents filosòfiques del materialisme dialèctic, no creiem en cap tipus de consciència espiritual ni d’idealismes filosòfic, per el tant, l’Estat no hauria de tindre cap relació amb qualsevol tipus d’idea religiosa, però aquest, tot i així, els respectaria i deixaria en llibertat tot tipus de pensament en la societat sense cap tipus d’imposicions entre ambdues.

-Ecologisme: Ens oposem a l’“ecologisme verd” que dicten els estats capitalistes, perquè l’únic que intenten és aprofitar-se de sancions a empreses per guanyar capital. Apostem per l’ecologisme de classe, perquè és necessari la reducció d’efectes contaminants i la paralització de la recollida de productes naturals, ja que de la forma actual acabarem en el nostre planeta i no servirà absolutament res tot el que proposem en aquesta vida, ja que ni existirem per fer-ho. L’ecologisme és una total vinculació al sistema socialista, ja que el capitalisme no té un límit de productivitat, que fabrica qualsevol tipus de producte sense que siga necessari en la societat, només per beneficiar-se econòmicament.

-Centralisme democràtic: Exigim ​​la subordinació de la minoria a la majoria i l’obligatorietat de les decisions dels organismes superiors per als inferiors. Prenem la força en què no és una disciplina cega, sinó assumida conscientment, lliurement, ja que ella assegura la cohesió ideològica dels militants i seus organismes. La subordinació de la minoria a la majoria ha de guiar, en tot moment, l’activitat de l’organització. Només quan les decisions d’un òrgan superior representen el fet de sentir de la majoria són decisions legítimes, i només així és quan cobra realment sentit l’obligatorietat d’aquestes decisions per als inferiors; aquesta obligatorietat només adquireix la seva veritable dimensió en la mesura que aquestes decisions representen la majoria de l’organització.

-Feminisme: Defensem el feminisme de classe en la lluita per l’emancipació de la dona obrera, entenent que el masclisme és el resultat de tot un sistema d’opressió, tal i com és el patriarcat. Això suposa que, més enllà de la conscienciació que pugui tenir un home sobre el feminisme, aquest segueix tenint en tot l’entramat social una gran quantitat de privilegis que li són concedits pel fet en si de ser home, així com la dona té implicades a la seva condició i infinita quantitat de traves. Només des d’aquest punt de vista podem ser conscients que és impossible eliminar el masclisme sense eliminar el sistema patriarcal, sistema que se sustenta en la propietat privada i que, actualment, es dóna sota les relacions de producció capitalistes.

Per assolir els nostres objectius, és necessari que la classe obrera prengui consciència de classe. Una vegada assolit, és necessari que aquests es puguin organitzar i ser guiats cap a l’alliberament del proletariat mitjançant una revolució social, en el que nosaltres ens alliberaríem de tot tipus d’opressió.

El nostre treball serà de base dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, en el que treballarem per comarques i, si veiem que la lluita funciona, ja treballaríem per sectors més petits per fer una lluita més ferma.
El nostre objectiu principal és la consciència de classe. Sense consciència no hi ha objectius, sense objectius no hi ha organització, i sense organització no hi ha revolució.

DES DELS PAÏSOS CATALANS, UNITS I UNIDES FEM FRONT!