Archivo de la etiqueta: autodeterminació

Comunicat davant la suspensió de la consulta del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional

El passat dilluns, en un fet sense precedents, el Tribunal Constitucional, reunit d’urgència, va admetre a tràmit en temps rècord dos recursos del Govern estatal en contra la llei de consultes no referendàries i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC). Com a conseqüència d’aquests, queda suspesa cautelarment la llei de consultes i, per tant, la consulta emparada per aquest marc.

Davant aquest esdeveniment, el jovent revolucionari volem remarcar el següent:

Per un referèndum, no una consulta. El Govern de la CAC ha convocat una consulta no referendària que, en paraules del propi president d’aquest, no té cap caràcter vinculant i no té perquè desembocar en un procés d’emancipació nacional. La pregunta és errònia, la finalitat és totalment en favor de la burgesia, la celebració de la consulta és molt complicada i l’actual procés d’alliberament nacional no contempla, en cap cas, la construcció nacional dels Països Catalans. Per tant, rebutgem el referèndum de la burgesia i, alhora, afirmem amb contundència que el nostre referèndum és el que convoquen les classes populars, el que desobeeix la legalitat burgesa vigent i permet construir uns Països Catalans lliures i socialistes.
Socialisme és autodeterminació. El socialisme és l’únic sistema polític que garanteix la lliure autodeterminació dels pobles i la seva independència, mantenint sempre la relació amb els altres pobles i treballant per la materialització dels seus drets des d’una òptica internacionalista. Dins un sistema capitalista, el poble oprimit estarà sempre lligat i subordinat obligatòriament al seu Estat opressor. El nostre dret a l’autodeterminació no es podrà exercir mai plenament en un Estat burgès, capitalista i imperialista
El dret a l’autodeterminació és innegociable. Entenem que el dret dels pobles i nacions oprimides a la seva autodeterminació és un dret innegable i irrenunciable i que aquest està per sobre de qualsevol imposició dels Estats opressors. Els pobles i la seva classe treballadora tenen dret a escollir el seu futur conjunt de forma lliure.
Estat espanyol, presó de pobles. S’ha de tenir clar que l’actual Estat s’ha forjat amb la unió forçada dels diferents pobles i la negació de la seva identitat, fent creure que existeix una única nació i indivisible: l’espanyola. Entenem el procés d’autodeterminació i d’independència dels Països Catalans com una ruptura amb l’Estat espanyol, però no amb les classes populars dels diferents pobles que estan oprimits sota el seu jou i que esperen ansiosament el seu moment d’alliberament.
Andalusa o català: el mateix sistema opressor. Durant tots aquests mesos, la burgesia, la classe dominant, ens ha fet creure que el nostre enemic és el poble andalús, el poble extremeny i un llarg etcètera; i s’ha intentat confrontar les classes populars dels diferents territoris de l’Estat espanyol. Realment, sent d’Andalusia o dels Països Catalans, el nostre opressor és el mateix, el capitalisme, i per això hem de lluitar juntes i junts, colze a colze, per acabar amb ell a través de la revolució proletària, que ens durà a l’alliberament de la classe obrera, nacional i de gènere.

SOCIALISME ÉS AUTODETERMINACIÓ!

Països Catalans, 31 de setembre de 2014

Socialisme és autodeterminació, el poble treballador català decideix!

D’ençà més de tres-cents anys, els Països Catalans han estat sotmesos a la repressió de l’Estat espanyol i francès i el poble treballador ha vist com els seus drets socials i nacionals minvaven. Enguany, commemorem el tricentenari de la defensa de les viles i ciutats d’arreu del nostre poble, que finalitzaren amb la conquesta de Barcelona i a l’any següent la de Mallorca. Malgrat l’efemèride, la repressió havia començat abans, quan al 1659 es va vendre a França la Catalunya Nord, deixant desemparades a les classes populars i sotmeses a l’assetjament lingüístic; o al 1707, quan les tropes borbòniques envaïren el País Valencià i cometeren actes com la crema de Xàtiva. Per tant, el poble treballador català sempre ha estat característic per estar a l’avantguarda de la lluita durant tants anys i en moments com aquest no ha de ser l’excepció.

La repressió no s’ha aturat a dia d’avui i any rere any s’ha intentat apagar la flama del nostre poble, però la lluita incansable de milers de persones ha impedit que la nostra història i la nostra lluita quedi en l’oblit. Una història que, malgrat els anys, es repeteix: la classe política catalana ven els drets i llibertats a la burgesia a canvi de seguir enganyant-nos i perpetuar el seu sistema neoliberal. Atenent als precedents, és necessari que el procés d’alliberament nacional dels Països Catalans sigui liderat per les classes populars i no per les elits econòmiques i polítiques, que ens han traït tantes vegades, i que aquest vagi sempre acompanyat de l’alliberament social i de la revolució proletària que ens ha de dur al socialisme.

Les actuals reivindicacions a favor de la independència estan liderades per la burgesia i tenen una finalitat purament econòmica i reaccionària. Tots aquells que ens han saquejat, enganyat i estafat durant molts anys ara volen fer-nos creure que ens duran a l’alliberament com a poble, però la classe obrera ha de tenir clar que la independència capitalista sols servirà per mantenir l’actual sistema capitalista que oprimeix a la majoria en favor de la minoria, però sense formar part de l’Estat espanyol i oblidant totalment la resta del nostre poble.

Des del FRPC, creiem que l’única via per a l’alliberament nacional, per acabar amb la repressió i per aconseguir la unitat dels Països Catalans és el socialisme, perquè socialisme és autodeterminació. Hem de dir-ho ben clar i no usar eufemismes: volem el socialisme, volem la independència, volem els Països Catalans. I la solució és ben fàcil i consisteix en anar construint dia a dia, pas a pas, xarxes de sedició per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes, sense acatar les seves prohibicions absurdes, desobeint per convocar el referèndum, per l’alliberament nacional i social. Estem fartes de les mentides i complicacions del sistema, d’enganys electoralistes que ens fan creure que votant ho canviarem “tot”, que es venguin els nostres interessos. Ara és l’hora que decidim el nostre futur com a poble, que la classe obrera agafi el timó i dirigeixi la desobediència i la ruptura.

Encenem l’espurna de la revolució a cada acció, treballem juntes per l’alliberament nacional, social i de gènere. El jovent revolucionari dels Països Catalans entenem que el camí no és fàcil, però sabem quin és.

Ara més que mai, socialisme és autodeterminació, el poble treballador català decideix!

Països Catalans, 11 de setembre de 2014

Comunicat davant el referèndum del 9N al Principat

El proper 9 de novembre hi ha previst un referèndum d’autodeterminació al Principat de Catalunya. Davant d’aquest esdeveniment cabdal, el jovent revolucionari dels Països Catalans volem fixar la nostra posició.

En primer lloc, volem reafirmar el nostre compromís amb el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions, tant del nostre, els Països Catalans, com de tots els que es troben oprimits sota el jou de l’Estat espanyol. És per això que acceptem i creiem que és necessari un referèndum d’autodeterminació vinculant arreu del nostre poble on es pregunti si es vol o no la independència, essent la nostra opció la del “Sí”. A més, tal i com digué Lenin a El dret de les nacions a l’autodeterminació, la potestat de decidir recau en el poble oprimit, mai en l’opressor.

Centrant-nos en el cas dels Països Catalans, hi ha una manca d’autogovern arreu de la nació; per si això no fos poc, la Generalitat del Principat, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears es troben en mans de la dreta més rància, representant dels interessos de la burgesia espanyola i catalana. Entenem que les actuals propostes independentistes, liderades al Principat de Catalunya pel govern neoliberal de Convergència i Unió (CiU), desemboquen en una secessió de l’Estat espanyol de la qual la burgesia catalana en sortiria beneficiada. És obvi que en cap cas no es plantegen l’exercici del dret a l’autodeterminació com una eina per assolir la revolució social que ens dugui a l’alliberament del poble treballador.

La pregunta triada per al referèndum del 9 de novembre és totalment errònia i pot menar les classes populars a múltiples confusions, ja que no s’ha especificat de manera clara quina és la naturalesa concreta de cada opció. La pregunta hauria d’ésser precisa i directa: demanar al poble treballador català si desitja la independència, amb una resposta binària d’afirmació o negació. Però l’estratègia de la burgesia catalana al respecte és evident: mantenir el poble català oprimit i enganyat mentre justifiquen tot tipus d’agressions socials onejant l’estelada blava. En un moment crític com l’actual, amb una part important del jovent a l’atur o treballant en condicions precàries i una de cada quatre menors en risc de pobresa, Convergència empra la independència com a cortina de fum per evitar una resposta popular contundent contra les seves polítiques en matèria socioeconòmica. A tot això cal sumar-hi el fet que aquest procés oblida completament la resta dels Països Catalans i, en molts casos, cristal·litza en posicionaments xovinistes, afirmant-se que la independència “prioritària” és la del Principat. Si bé és cert que la consciència nacional no és la mateixa arreu del territori i les condicions per a l’emancipació són més favorables a Catalunya que al País Valencià, a les Illes o els altres territoris, és important no deixar de banda el nostre objectiu final: la unificació total dels Països Catalans.

El nostre dret a l’autodeterminació no es podrà exercir mai plenament en un Estat burgès, capitalista i imperialista com l’Estat espanyol, que duu 300 anys oprimint els Països Catalans i tots els altres pobles ibèrics. L’única via possible dins d’un marc estatal per tal de materialitzar aquest dret fonamental fóra la República Federal Socialista Espanyola; descartada actualment aquesta opció, el camí és la desobediència i la convocatòria unilateral. Volem, però, que la mobilització popular per tal de fer possible aquest referèndum i la posterior independència serveixi per afavorir les condicions que facilitin l’alliberament del proletariat i evitar que l’actual règim capitalista i liberal es perpetuï. Per tant, rebutgem el referèndum de la burgesia i, alhora, afirmem amb contundència que el nostre referèndum és el que convoquen les classes populars, el que desobeeix la legalitat burgesa vigent i permet construir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Per tot això, el jovent diem sí a la independència dels Països Catalans, però no en els termes burgesos que actualment s’estan plantejant. La pregunta és errònia, la finalitat és totalment burgesa, la celebració del referèndum és molt complicada i l’actual procés d’alliberament nacional no contempla, en cap cas, la resta dels Països Catalans. Davant d’això, l’únic camí és la creació de la consciència nacional i de classe arreu i la celebració d’un referèndum que doni pas a una independència en la qual les condicions per a la revolució i l’alliberament del proletariat millorin.

El jovent revolucionari pel socialisme i l’autodeterminació!