El FRPC (Front Revolucionari dels Països Catalans) naix com una alternativa a l’actual moviment anticapitalista del jovent arreu dels Països Catalans.
Veiem que la situació al nostre poble és bastant crítica, ja que el sistema polític en el qual vivim, està controlat per les forces burocràtiques al servei del capital i de l’imperialisme, on la classe obrera està totalment explotada per part de la burgesia espanyola, francesa, catalana, europea i yankee.
Com a alternativa organitzativa del jovent dels Països Catalans, creiem que la necessitat principal és la consciència de classe cap al nostre poble, on a través del nostre treball, la població estiga conscienciada sobre quins són els nostres opressors, de com alliberar-nos i quines vies d’alliberació tenim.
Ens organitzem a base del centralisme democràtic, on tenim total llibertat de crítica, es potencia la disciplina, l’horitzontalitat en l’organització i l’oposició al burocratisme. Combinem la democràcia interna, la discussió i l’elaboració de la línia política en els diferents territoris on treballem.
Nosaltres creiem que el capitalisme no pot ser reformat ni pot eliminar les diferències de classes socials. Apostem per l’alliberament del proletariat -tant per la via opressiva de la burgesia, com de l’opressió nacional per part de l’estat espanyol i francès- a través de l’extinció de l’estat capitalista i la implantació un estat socialista en la qual s’eliminin les desigualtats i classes socials a través de la dictadura del proletariat.
Les nostres bases ideològiques son:
-Internacionalisme: Ens basem en la interrelació solidària de nacions lliures. El nacionalisme és un concepte que està determinat per les condicions històriques, d’ací que el patriotisme siga l’aplicació a l’internacionalisme de les lluites d’alliberament nacional. Volem tota alliberació nacional per part de tot tipus d’estat opressor i de les forces imperialistes de l’OTAN, exigint com a un dret irrefutable en la societat el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions del món.
-Marxisme: El capitalisme és opressió. Aquest sistema no pot ser reformat i apostem per la seva total destrucció, eliminant l’opressió cap al proletariat per part de la burgesia i la implantació de l’estat socialista per a la total alliberació del poble i l’eliminació de les classes socials, que fa que persones tinguin més privilegis gràcies a l’oligarquia que actualment tenim implantada.
Ens considerem marxistes perquè som materialistes, és a dir, ens adaptem a la realitat i emancipem tot tipus de consciència i espiritualitzat; tot això ho apliquem a la dialèctica, ja que això només fa que el poble no pugui veure tota la realitat de situacions i el que està passant al voltant d’ells.
-Antifeixisme: El feixisme, la dictadura terrorista oberta que desencadenen els grans monopolistes i financers quan assumeixen definitivament les regnes de l’Estat en arribar el capitalisme a la seva última fase. Frena l’ascens del moviment obrer i tracta de superar la crisi que aquesta etapa engendra inevitablement.
No és només una ideologia; el feixisme no està representat només, ni tan sols principalment, per determinats grups o partits d’extrema dreta, xovinistes o racistes. No es pot separar el feixisme del poder de l’Estat i aquest sorgeix quan el capitalisme ha arribat a la seva última etapa i s’usa com una forma d’impedir la revolució socialista. El feixisme és el monopolisme en la política, el control del poder per un reduït nucli dels sectors financers més poderosos. És la súper estructura política que adopten els països imperialistes, de manera que, si la democràcia burgesa correspon al capitalisme premonopolista, el feixisme és la forma d’Estat del capitalisme monopolista. En conseqüència, no és un fenomen polític limitat al moment transcorregut entre les dues guerres mundials del segle XX, sinó una tendència permanent i general de tots els països capitalistes.
-Republicanisme: Apostem per la república federal socialista dels Països Catalans, amb el reconeixement dels territoris, en la qual també tindrien el dret d’autodeterminació. D’altra banda, tot i que no hi estem a favor, respectaríem pertànyer a una República federal socialista Espanyola, en el que el nostre poble pugui ser reconegut com a “Països Catalans”, amb la integració de tots els territoris que el formen, i només si aquest estat assoleixi un estat socialista, en el que donaria pas l’alliberament de la classe obrera i permetria el dret d’autodeterminació dels seus pobles i nacions.
-Euroescepticisme: La Unió Europea és la total conformació política i imperialista d’aquells estats que s’interessen bàsicament pel capital. La seva funció es basa en no donar cap tipus de llibertat democràtica-burgesa als estats membres, implicant la troika cap aquells països sense tindre gairebé tant independència econòmica com social, imposant la normativa de la UE està per davant de les constitucions.
-Laïcisme: Com a marxistes i adherits a les corrents filosòfiques del materialisme dialèctic, no creiem en cap tipus de consciència espiritual ni d’idealismes filosòfic, per el tant, l’Estat no hauria de tindre cap relació amb qualsevol tipus d’idea religiosa, però aquest, tot i així, els respectaria i deixaria en llibertat tot tipus de pensament en la societat sense cap tipus d’imposicions entre ambdues.
-Ecologisme: Ens oposem a l’“ecologisme verd” que dicten els estats capitalistes, perquè l’únic que intenten és aprofitar-se de sancions a empreses per guanyar capital. Apostem per l’ecologisme de classe, perquè és necessari la reducció d’efectes contaminants i la paralització de la recollida de productes naturals, ja que de la forma actual acabarem en el nostre planeta i no servirà absolutament res tot el que proposem en aquesta vida, ja que ni existirem per fer-ho. L’ecologisme és una total vinculació al sistema socialista, ja que el capitalisme no té un límit de productivitat, que fabrica qualsevol tipus de producte sense que siga necessari en la societat, només per beneficiar-se econòmicament.
-Centralisme democràtic: Exigim la subordinació de la minoria a la majoria i l’obligatorietat de les decisions dels organismes superiors per als inferiors. Prenem la força en què no és una disciplina cega, sinó assumida conscientment, lliurement, ja que ella assegura la cohesió ideològica dels militants i seus organismes. La subordinació de la minoria a la majoria ha de guiar, en tot moment, l’activitat de l’organització. Només quan les decisions d’un òrgan superior representen el fet de sentir de la majoria són decisions legítimes, i només així és quan cobra realment sentit l’obligatorietat d’aquestes decisions per als inferiors; aquesta obligatorietat només adquireix la seva veritable dimensió en la mesura que aquestes decisions representen la majoria de l’organització.
-Feminisme: Defensem el feminisme de classe en la lluita per l’emancipació de la dona obrera, entenent que el masclisme és el resultat de tot un sistema d’opressió, tal i com és el patriarcat. Això suposa que, més enllà de la conscienciació que pugui tenir un home sobre el feminisme, aquest segueix tenint en tot l’entramat social una gran quantitat de privilegis que li són concedits pel fet en si de ser home, així com la dona té implicades a la seva condició i infinita quantitat de traves. Només des d’aquest punt de vista podem ser conscients que és impossible eliminar el masclisme sense eliminar el sistema patriarcal, sistema que se sustenta en la propietat privada i que, actualment, es dóna sota les relacions de producció capitalistes.
Per assolir els nostres objectius, és necessari que la classe obrera prengui consciència de classe. Una vegada assolit, és necessari que aquests es puguin organitzar i ser guiats cap a l’alliberament del proletariat mitjançant una revolució social, en el que nosaltres ens alliberaríem de tot tipus d’opressió.
El nostre treball serà de base dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, en el que treballarem per comarques i, si veiem que la lluita funciona, ja treballaríem per sectors més petits per fer una lluita més ferma.
El nostre objectiu principal és la consciència de classe. Sense consciència no hi ha objectius, sense objectius no hi ha organització, i sense organització no hi ha revolució.
DES DELS PAÏSOS CATALANS, UNITS I UNIDES FEM FRONT!
El passat dilluns, en un fet sense precedents, el Tribunal Constitucional, reunit d’urgència, va admetre a tràmit en temps rècord dos recursos del Govern estatal en contra la llei de consultes no referendàries i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC). Com a conseqüència d’aquests, queda suspesa cautelarment la llei de consultes i, per tant, la consulta emparada per aquest marc.
D’ençà més de tres-cents anys, els Països Catalans han estat sotmesos a la repressió de l’Estat espanyol i francès i el poble treballador ha vist com els seus drets socials i nacionals minvaven. Enguany, commemorem el tricentenari de la defensa de les viles i ciutats d’arreu del nostre poble, que finalitzaren amb la conquesta de Barcelona i a l’any següent la de Mallorca. Malgrat l’efemèride, la repressió havia començat abans, quan al 1659 es va vendre a França la Catalunya Nord, deixant desemparades a les classes populars i sotmeses a l’assetjament lingüístic; o al 1707, quan les tropes borbòniques envaïren el País Valencià i cometeren actes com la crema de Xàtiva. Per tant, el poble treballador català sempre ha estat característic per estar a l’avantguarda de la lluita durant tants anys i en moments com aquest no ha de ser l’excepció.